PATRIMONI INMOBILIARI VALENCIÀ

 Valencia es como un gran museo al aire libre. 

Solo tienes que caminar despacio, alzar la mirada, y leer.

cine Capitol 

El edificio, se construyó a finales de 1930 bajo la influencia del «Art-Decó» y está situado en la calle Ribera, una de las principales vías comerciales, turísticas y de ocio de València.

  Ruta dels Borja

 El territori valencià ha estat, com qualsevol altra extensió amb passat feudal, una zona de lluites de clans per les possessions i els llocs de preeminència social. Els Vilaragut i els Centelles, dues nissagues ara pràcticament oblidades per l'imaginari col·lectiu. Tot i això, la família Borja és probablement la dinastia valenciana més mediàtica la dinastia va articular un reguer de possessions físiques, algunes per noblesa i altres per poder eclesiàstic, que configuren la Ruta dels Borja.

  "Famílies com aquella, en un temps com aquell, n’hi ha hagut ben poques en la història d’Europa. Cada temps històric, cada època, és rigorosament singular, com és singular cada país, cada ciutat o cada llinatge més o menys il·lustre", escrivia Joan Francesc Mira en el seu assaig Els Borja. Família i mite (Bromera, 2000). 

Joan Francesc Mira narra l'ascens de Roderic Llançol i de Borja, des de la Xàtiva natal a la Roma papal on va governar la cúria sota el nom d'Alexandre VI i es va convertir en el segon Papa valencià després que el seu oncle, Calixt III, nascut a la Torreta de Canals com a Alfons de Borja i de Llançol, fóra el primer valencianoparlant en dirigir els Estats Pontificis, així com l'encarregat de canonitzar Sant Vicent Ferrer. Borja Papa (3i4, 1996).

Contra els Borja (UNED, 2013), Júlia Benavent i Manuel Muñoz afirmen que els Borja "no van ser uns nobles valencians que feren país a Roma, sinó uns prínceps romans nascuts a Xàtiva".

El castell de Xàtiva acomplia la funció de presó de la Corona d'Aragó on va estar empresonat Dídac de Borja, germà de Francesc de Borja, qui va ser decapitat a la fortalesa en 1562.

el puente de San José

construido en 1604

 El puente de San José forma parte de los puentes históricos de la ciudad y su origen data de 1383, cuando no era más que una pasarela de madera. Tras ser arrastrado por varias riadas, fue reconstruido en piedra en 1604-1607. Aunque desde entonces ha sido objeto de varias intervenciones sigue considerándose un elemento urbano de gran valor.

 MONESTIR DE SANT MIQUEL DELS REIS

 els seu claustre renaixentiste La història:  Quan Ferran d'Aragó, Duc de Calàbria, va disposar la construcció del monestir com a panteó per a ell mateix i la seua dona, Germana de Foix, va contractar a un dels arquitectes més famosos de la seua època, mestre d'obra del Rei i de la Catedral de Toledo: Alonso de Covarrubias.
Les obres van començar en 1546. Poc després, el 1550, moria el Duc de Calàbria. Tant les herències del duc com la de la seua esposa ja morta, Germana de Foix, estaven destinades a finançar l'Ordre dels Jerònims i a sufragar les obres de construcció del monestir que devia acollir els seus sepulcres.
Però durant la celebració de les exèquies de Ferran d'Aragó, uns lladres es van emportar part de la fortuna del seu palau, de manera que les obres tingueren que ser paralitzades per manca de finançament. A açò cal afegir-hi també els plets econòmics que es van succeir, de manera que, per unes coses i altres, les obres es van anar retardant al llarg dels anys.
El claustre sud i les dependències que hi distribuïa va ser el primer espai que va començar a construir-se, i es va realitzar entre 1546 i 1607. Però a causa dels problemes econòmics esmentats, el disseny original d'Alonso de Covarrubias, que era molt sofisticat i ple de motllures, d'acord a l'estil plateresc, no podia ser realitzat perquè resultava massa car.
Com a conseqüència d'això, els monjos Jerònims, responsables de l'obra, prengueren la decisió de canviar el projecte original. I per inspirar-s'hi s’en van anar a veure el gran monestir que llavors estava construint Felip II a la localitat de l'Escorial. Una volta allà, als monjos valencians els va agradar el seu claustre dels Evangelistes, que ja estava finalitzat.
El resultat d'aquell viatge va ser que el claustre renaixentista de Sant Miquel dels Reis va ser construït com una rèplica pràcticament exacta del claustre dels Evangelistes de l'Escorial, a excepció del templet que té al seu centre, que no el van posar ací.

 Barraca  de Visantet

 La barraca de Vicentet i Rafaelet es una construcción que se encuentra en el camino de l’Assagador del Morro, en el barrio de Malilla, en el Bulevar Sur y muy cerquita de la nueva Fe.

 Data de 1800, aproximadamente, fue construida en un terreno propiedad de un militar valenciano. Allí, antaño, nacieron y vivieron las tres hermanas Aurelia, Amalia y Amparo. Fué mandada construir por la madre de ellas. Vicentet i Rafaelet, primos de las tres hermanas, vivieron años después, quedándose el nombre atribuido en la actualidad a esta barraca.

La Finca Roja 

     Edificio de un racionalismo heterodoxo utiliza el lenguaje expresionista de la Escuela de Ámsterdan. Sus fachadas de ladrillo rojo con adornos en terracota y piezas barnizadas en verde junto a la utilización de piedra artificial para las molduras, las tejas también rojas, excepto en los torreones y tejadillos de los miradores cubiertos con cerámica verde,  le confieren su peculiar cromatismo que le ha dado nombre.

     Se concluyó en 1934, adjudicándose las primeras viviendas en 1935. tiene 378 viviendas repartidas en 14 unidades de zaguanes independientes, con superficies entre 80 y 100 metros cuadrados

 Desaparició forçada l'any 1973 d'un singular edifici situat al passeig de l'Albereda, que constituïa un preciós exemple d'arquitectura eclèctica neomudèjar de finals del segle XIX

Casa Judía

Inmueble construido en 1930, en la C/ Castellón. 
     'Casa Judía, un icono de Juan Guardiola en Valencia' donde se detalla que la finca fue construida en 1930 y es el mejor ejemplo del estilo art déco de los años 20 y 30 en el que se reutilizaban de manera libre elementos arquitectónicos de otras épocas y culturas.  (estudio de Carlos Tomás)
Se aprecia la decoración original art decó en su vestíbulo y su fachada, donde se mezclan diversos estilos. El inmueble, del Ensanche, mezcla elementos egipcios, ojivales con remates exóticos en su fachada con forma de pagoda.
     Juan Francisco Guardiola Martínez (1895-1962), militante socialista, ejerció durante un breve tiempo como alcalde de Sueca, sin olvidar sus relaciones personales y artísticas con otros artistas, como Regino Mas. En Valencia firmó varios edificios del Ensanche en calles como Burriana, Salamanca y la avenida Reino de Valencia. Finalizada la Guerra Civil, se instaló en Alzira, donde ejerció de arquitecto municipal y desarrolló su carrera.

xalet d’Aben Al Abbar

 Construido sobre una parcela de 1.029 metros cuadrados, ubicado cerca de la avenida del Puerto, el edificio consta de una planta baja y una primera planta con una superficie total de 399 metros cuadrados y toma su nombre de la calle dedicada al gran escritor musulmán nacido en València.

 Inmueble de propiedad municipal con un alto valor histórico, porque este edificio fue el lugar donde se cree que tuvo lugar la última reunión en la ciudad del gobierno de la Segunda República Española. Posteriormente, en la tarde-noche del 5 de marzo de 1939, en la llamada Posición Yuste, en la localidad alicantina de Petrer tuvo lugar la postrera reunión en la finca El Poblet.

 el Ateneo Republicano del Cabanyal 

 la Alquería de Albors, en Orriols

Casa del Relojero

Casa del Relojero, el edificio del siglo XVIII situado en la calle Micalet. la configuración de esta edificación tiene su origen en la tipología de «casa obrador o menestral», donde la actividad de la planta baja se encontraba vinculada al uso de taller y almacén, con vivienda en las plantas altas. La Casa del Relojero está incluido en el entorno del Bien de Interés Cultural (BIC) de la Basílica de la Virgen y en el ámbito del Plan Especial de Protección de los Entornos BIC de Ciutat Vella.