José Saramago

   ¿Qué cuántos años tengo?

Què importa això!

Tinc l'edat que vull i sent!

L'edat en què puc cridar sense por el que pense.

Fer el que desig, sense por al fracàs o el desconegut…

Perquè tinc l'experiència dels anys viscuts

i la força de la convicció dels meus desitjos.

Què importa quants anys tinc!

No vull pensar en això!

Perquè uns diuen que ja sóc vell

uns altres «que estic en l'apogeu».

Però no és l'edat que tinc, ni el que la gent diu,

sinó el que el meu cor sent i el meu cervell dicte.

Tinc els anys necessaris per a cridar el que pense,

per a fer el que vull, per a reconèixer errades velles, rectificar camins i atresorar èxits.

Ara no tenen per què dir:

Estàs molt jove, no ho aconseguiràs!…

Estàs molt vell, ja no podràs!…

Tinc l'edat en què les coses es miren amb més calma,

però amb l'interès de continuar creixent.

Tinc els anys en què els somnis,

es comencen a acariciar amb els dits,

les il·lusions es converteixen en esperança.

Tinc els anys en què l'amor,

a vegades és una boja flamarada,

ansiosa de consumir-se en el foc d'una passió desitjada.

i unes altres… és un recés de pau, com el capvespre a la platja.. Quin quants anys tinc?

No necessite marcar-los amb un número,

perquè els meus anhels aconseguits,

els meus triomfs obtinguts,

les llàgrimes que pel camí vaig vessar en veure les meues il·lusions truncades… Valen molt més que això!

Què importa si complisc cinquanta, seixanta o més!

Doncs el que importa: és l'edat que sent!

Tinc els anys que necessite per a viure lliure i sense pors.

Per a seguir sense temor per la sendera,

perquè porte amb mi l'experiència adquirida

i la força dels meus anhels

Quins quants anys tinc?

Això!… A qui li importa?

Tinc els anys necessaris per a perdre ja la por

i fer el que vull i sent!

Què importa quants anys tinc.

o quants espere, si amb els anys que tinc,

vaig aprendre a voler el necessari i a prendre, només el bo!!

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

... Cuando el niño era niño

era el tiempo de preguntar:

¿Por qué soy yo y no tú?

¿Por qué estoy aquí y no allá?

¿Cuándo comenzó el tiempo y 

dónde termina el espacio?

¿La vida bajo el sol no es un sueño?

Lo que veo, oigo y huelo ¿no es 

una ilusión del mundo ante el mundo?

¿Existen realmente el mal

y la gente mala de verdad?

¿Cómo es posible que yo, el que soy,

no existiera antes de nacer

y que un día yo, el que soy,

no sea nunca más?

Cuando el niño era niño

no podía tragar las espinacas, los. guisantes,

el arroz con leche, la coliflor.

Ahora come todo eso, y no solo porque debe.

Cuando el niño era niño

una vez se despertó en una cama desconocida,

ahora lo hace una y otra vez.

Entonces, mucha gente le parecía hermosa.

Ahora unos pocos, y con suerte.

Tenía una imagen clara del Paraíso

ahora, a lo sumo lo puede adivinar.

No concebía la nada

y hoy tiembla ante su sola idea