PATRIMONI IMMATERIAL VALENCIÀ II

(Continuació del d'agost... )

 la Tira de contar

Una institución foral de agricultura de proximidad que aglutina a 300 pequeños productores. 

FESTA D'ALGEMESI

Els ‎Tornejants‬ d'‪Algemesí‬
     L'únic ball que s'inclou dins de la part religiosa, ja que té el valor simbòlic de protegir i venerar de manera solemne la Mare de Déu.
     Destresa, mística i galanteria s’uneixen a l'inici de la processó religiosa. 

Un patge, com un herald, obri la marxa amb pas ferm, potent i compassat pels tocs secs d'un redoblant. Amb els braços estirats manté horitzontalment una espasa a l'altura dels muscles. En l'altra mà, subjecta un escut en forma de cor per cobrir la punta de l’espasa. Tot seguit, els cavallers, en nombre de sis, realitzen dos tipus d'evolucions amb onze variacions: Florets i Fuga. 

     Es tracta d'una dansa guerrera, difícil d'executar, que demana agilitat i preparació física específica. De fet, els tornejants que participen es preparen per a les processons des de quasi un mes abans de la festa. 

     La indumentària, en teixit de plata, imita les antigues armadures medievals i s'acompanyen de varetes vibràtils, com una mena de llances. 

     Tot i que s'han buscat semblances amb el Torneig de Morella, el ben cert és que no es coneix ben bé la seua procedència. No obstant això l'aparició i generalització d'aquesta mística dansa data del segle XVIII.

 Gegants‬ Noblesa pels carrers d'‪ Algemesí‬.

     A terres valencianes s'encetà el costum de desfilar gegants l'any 1589, quan la ciutat de València en construí uns per a la processó del Corpus Christi d'aquell any. A Algemesí també arribaren a formar part de les processons de la Mare de Déu de la Salut, com ho testimonien les fonts documentals i gràfiques, tot i que la seua participació fou intermitent i sense continuïtat als darrers anys.
Berca Grup de Danses d’Algemesí incorporà la seua parella de gegants a la Processoneta del Matí l’any 2007, després que dies abans foren confeccionats i presentats al poble en la Dansada a la Mare de Déu. Representen el rei Jaume I, conqueridor i creador del Regne de València, i la seua muller Violant d’Hongria.
      El seu vestuari no s’ha confeccionat a l'atzar, correspon a peces indumentàries pròpies de la reialesa valenciana de finals del segle XIII.      La melodia de la seua dansa és una composició de Josep Juste, aleshores mestre dolçainer a l’Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d’Algemesí. La dansa consta de dues parts ben diferenciades: la primera, elegant i solemne, rememora les danses cortesanes pròpies de reis i nobles; per contra, la segona, una jota alegre i desimbolta, es fa ressò de les danses populars valencianes.
A la processó, com antigament, desfilen en darrer lloc, abans de la Creu Processional.

 

Els Volants

     Les teories sobre l’origen del nom “Volants“ són molt diverses. Alguns diuen que és per la luxosa vestimenta, altres comenten que és perquè porten el vol de la Verge, o fins i tot que deriva de la paraula “voltant”, ja que estan rodejant la figura religiosa. La veritat és que no se sap ben bé quin és l’origen. El que sí que sabem és que són els pilars de la Festa.
    Els Volants s’encarreguen de transportar i supervisar l’estat de la Mare de Déu de la Salut al llarg de tota la processó. Són la guàrdia, el seguici, els protectors de la que, possiblement, siga la figura més important per a Algemesí.

Vestit de volant de 1912